Dr. Emile: “Actualment vénen més homes que dones a rejovenir les seves parpelles”

Entrevista al Doctor Nagi Emile Najm, especialista en blefaroplàstia i estètica de l'IOM

Com és un dia qualsevol en el Institut Oftàlmic de Mallorca, i especialment a la unitat de plàstica periocular? Com sol transcórrer la seva jornada?

En el meu cas no només em dedic a l'àrea d'estètica, també atenc a pacients de medicina oftalmológica general i cirurgia refractiva. Diàriament veig, al marge d'oculoplàstia, cirurgia plàstica, blefaroplàstia i altres dolències pròpies del camp de l'oftalmologia. El cas és que la meva jornada normal és molt variable, depenent del que ocorr cada dia. Tres o quatre dies a la setmana tenc una agenda molt variada, mentre que un altre d'ells ho dedic a treballar a quiròfan, i l'últim d'ells a efectuar intervencions làsik i làser, bàsicament cirurgia refractiva.

Quins records té de l'IOM que va conèixer quan es va incorporar a la clínica i en què creu que ha evolucionat més fins als nostres dies?

Jo vaig conèixer al Doctor Antoni Riera –cofundador de l'IOM-, quan era el meu cap clínic sent jo resident a l'Hospital de Son Dureta. Anys després em vaig incorporar a l'Institut Oftàlmic de Mallorca. Des que vaig iniciar la meva trajectòria a l'IOM els canvis tecnològics han estat més que notables, però a més es planteja millor el sistema de treball, el repartiment de funcions i tasques i, la veritat, dóna gust treballar així.

És cert que els homes, i cada vegada més joves, que se sotmeten a una blefaroplàstia són el col·lectiu que més està augmentant en aquests moments?

Últimament venc observant com tenc més pacients homes que dones, que a més són cada vegada més joves, que s'apropen a l'IOM interessats en que retornem a les seves parpelles l'aspecte que els correspondria realment per la seva edat. Avui mateix he tengut a la consulta a dos d'ells que es van operar fa uns mesos, i que no passen dels 42 anys. Sí, és cert, molts homes es preocupen ara pel seu aspecte. Qui ha dit que l'estètica és només per a dones?

Les parpelles i les borses oculars solen acusar el pas dels anys. Existeix algun tractament que ajudi a reduir els efectes del pas del temps?

Així és, cal pensar que és el primer que veus en una persona quan li mires al rostre. En una cara els ulls, les seves parpelles, són el primer que salta a la vista. Una mirada trista fa que un sembli de deu a quinze anys més vell. El seu efecte és molt important en la nostra cara, sí, i la gent és conscient d'això.

Hi ha molts tractaments mèdics, i clar que són eficaços, però a la llarga són més cars que la cirurgia. La primera elecció que ha de plantejar-se un per corregir l'envelliment prematur de les seves parpelles és la cirurgia. Per què? A la llarga és més econòmica, és radical i dura molts més anys que els tractaments mèdics. Tot el que és farcit, botox… clar que millora l'aspecte però cal repetir-los en el temps. No perduren com sí ho fa la cirurgia.

Per quins motius solen acudir els pacients masculins a la seva consulta? Quins beneficis més evidents observen en el seu aspecte?

El propi pacient ho nota, o la seva parella, familiars o amics… Li diuen “home, tens aquestes borses aquí…” Llavors acudeixen perquè senten que estan més castigats, fatigats, que altres persones de la seva edat. La majoria acudeixen per aquest motiu. I també, per altres patologies: els hi ploren els ulls, se'ls enrogeixen… En moltes ocasions per una mala posició de les parpelles. No estic parlant d'estètica, sinó de la funcionalitat de l'ull. És molt important una parpella que obri i tanqui bé, perquè si hi ha una mala oclusió o una mala obertura es produeixen problemes d'ull sec, d'úlceres a la còrnia, de blefaritis, de llagrimeig… I això no es corregeix simplement per estètica, es fa per aconseguir una bona funció ocular. És molt important.

Sol donar-se sovint que un pacient que acudeix a sotmetre's a una intervenció per solucionar un defecte de la visió, aprofiti la mateixa per corregir una anomalia estètica?

Sí, i molt. Sol fer-ho per a molts pacients, i joves. Se sotmeten a una intervenció làsik, una cirurgia refractiva, i més tard a una blefaroplastia, o viceversa. Una persona que es tapa amb ulleres pot dissimular una mica les borses, les ulleres, una parpella caiguda, però en llevar-les-hi es percata d'això i ho sol·licita.

Quins aspectes solen preocupar més als pacients en relació a l'aspecte estètic del contorn dels seus ulls?

Les preocupacions són de tot tipus. Algunes persones desitgen un canvi total, i unes altres volen un molt més tènue. En el meu cas, sempre apost pel look natural. M'agrada una persona que tengui 45 i que aparenti 45 o 43 o 47, i no que amb 60 pretengui llevar-se 10 o 15 anys. Tot l'artificial queda molt lleig. En aquest sentit sóc molt conservador i intent que els resultats siguin el més normals i naturals possibles. No m'agraden els excessos. A més, amb el temps el pacient ho paga car: quan s'estira molt una parpella acaba quedant una mica obert o una mica tancat, i llavors vénen els problemes. Cal mesurar bé aquestes coses. I en aquest sentit, ser conservador i donar un look natural i agradable és molt millor que crear un look artificial.

Què poden fer aquelles persones l'expressió de les quals en la mirada ha envellit a major velocitat del que els correspondria per edat i volen prendre alguna mesura? Quins serien les primeres passes?

Les primeres passes consisteixen en esbrinar la causa que de vegades és general i per a això és necessari realitzar un estudi patològic i una analítica. A continuació existeixen tractaments mèdics que són molt eficaços: farcit, àcid hialurònic, botox per a les arrugues del front o potes de gall o cella caiguda els efectes de la qual duren de 5 a 13 mesos (s'aplica en cinc minuts i fa efecte immediat o als quatre dies) i es poden repetir. En últim lloc acudeixes a la cirurgia. Qualsevol problema petit si no ho pot solucionar el tractament mèdic, has d'atallar-ho directament amb el quirúrgic, encara que sigui mínim, perquè a la llarga és molt millor així. Per tant, primer hem de valorar i analitzar la causa del problema, tot seguit estudiar la necessitat que presenta aquesta persona.

En molts de casos, el pacient ve demanant un o un altre tractament i no obstant això jo concloc que no necessiten res. Cal mirar la causa, la necessitat i anticipar el resultat posterior a un tractament mèdic o quirúrgic, i això és competència exclusiva del metge. Per descomptat que cal escoltar el que desitja el pacient i les seves demandes, però també ho és que en ocasions, sempre pel seu bé, el més apropiat és rebutjar les seves pretensions, argumentant-li-ho.