Entrevista al Doctor Nagi Emile Najm, especialista en blefaroplàstia i estètica periocular de l'IOM [II Part]
A mesura que envellim augmenta la grandària les borses palpebral i les parpelles es despengen, es poden corregir còmodament aquests efectes del pas de l'edat?
Sí, per descomptat. Per exemple, unes parpelles caigudes suposen un excés de pell que cal eliminar, però és necessari anar amb compte per no desfer-nos de massa teixit. En ocasions ens trobem amb casos en els quals el nostre treball consisteix bàsicament corregir fallades comeses per cirurgians plàstics que han eliminat massa pell.
És vital buscar en primer lloc una bona funció i després una mirada molt natural. Un ull que no tanca o no s'obre bé és un greu problema per al pacient. Aquí està el desafiament: realitzar una operació i mantenir una bona funció ocular. Si s'elimina molta quantitat de parpella o se li estira excessivament la pell perquè el pacient estigui molt content, però l'ull no és capaç de parpellejar correctament, estem davant un important problema.
Si es realitza adequadament és una operació molt agraïda, ja que una vegada passats els deu o quinze primers dies del postoperatori, el pacient està perfecte. Una persona que s'opera les parpelles, el mínim que aconsegueix és que la seva aparença es desfaci de 10 anys de vida. Això s'aprecia ràpidament tant en els resultats, com comparant fotografies de l'abans i el després.
És possible retornar a un pacient l'expressió d'un rostre que hauria de correspondre's amb la seva edat biològica i que no obstant això no coincideix amb el seu envelliment prematur?
Sí, és possible. Avui dia comptem amb un bon material i amb professionals altament qualificats que sabem, per exemple, com aplicar la toxina botulínica i com emplenar i on, sense exagerar. Sempre dic el mateix als meus pacients: el més bonic en estètica és apostar per ser conservador. La cirurgia plàstica periocular és poc agressiva. No deixa cicatrius posat que la nostra tècnica consisteix a realitzar la incisió en el plec de la parpella superior i, en el cas de l'inferior, just sota les pestanyes, sense deixar cap marca.
És una molt ràpida que no necessita anestèsia general, atès que el pacient ve i es va pel seu propi peu, sense suposar una despesa econòmica excessiva. Es pot millorar molt la cara amb molt pocs diners. Qui ho prova, repeteix.
Com es decideix la intervenció: a gust del pacient o segons el criteri de l'especialista?
Per descomptat que cal escoltar al pacient però després ha de ser el cirurgià especialista el que prengui les decisions. Quan un pacient insisteix a voler estirar-se les parpelles o injectar-se botox, sempre triem l'opció que millor aconsegueix l'objectiu mèdic. Actualment ja ens trobem amb veritables addictes al botox, de tots dos sexes, per la qual cosa sempre ha de prevaler el criteri mèdic per sobre de l'estètic.
Les persones que s'apliquen botox alguna vegada, estan tan contents que volen acudir a la consulta abans d'hora per sotmetre's a una nova sessió. En aquests casos, cal aconsellar-los esperar al fet que es compleixin entre quatre i sis mesos des de la primera aplicació per procedir a una segona injecció.
El mateix ocorre amb els farciments. Quan algú vol augmentar el volum dels seus llavis i segons el nostre criteri creiem que no resultarà afavorit, això se li ha de comunicar al pacient. Tant en farciments, com en botox, com en cirurgia plàstica, cal tractar el just per millorar i embellir el rostre, sense exagerar i desnaturalitzar els seus trets.