La normativa espanyola inclou la necessitat de valorar l’aptitud psicofísica del conductor per reduir el risc vial. Des de principis del segle XX, les malalties del conductor s'estudien com un factor de risc.

Per posar-nos al volant necessitem certes capacitats perceptives, cognitives i motores. Un exemple són les capacitats d'atenció i memòria per poder parar atenció als estímuls importants i mantenir l'atenció durant el temps necessari. A més, és important tenir la capacitat de coordinació per fer moviments suaus i la força per manejar els comandaments del vehicle.

En alguns casos, l'alteració d'alguna capacitat o el deteriorament es pot compensar o substituir per una altra capacitat o per adaptacions del vehicle o limitacions en la conducció. Un exemple es produeix en el cas de persones amb pèrdua auditiva que poden compensar amb la capacitat visual amb miralls retrovisors suplementaris.

És important tenir clar que cada tipus de malaltia i en cada persona pot afectar d'una manera o una altra la capacitat de conduir en major o menor grau. A més, algunes malalties afecten de forma permanent i progressiva (per exemple el Parkinson, pot produir deteriorament visual, lentitud, somnolència, etc.). En altres casos, l'afectació es produeix temporalment fins a la recuperació de la persona.

Els metges i psicòlegs compten amb punts de tall per valorar la mesura en què afecten les malalties en la conducció, per la qual cosa és important tractar cada cas amb el professional per valorar en quina mesura pot afectar la conducció.

Les limitacions o adaptacions prescrites als centres de reconeixement mèdic són preventives, i la seva finalitat és compensar les seves condicions psicofísiques per a una conducció segura.