Entrevista al Doctor Nagi Emile Najm, especialista en blefaroplàstia i estètica periocular del IOM [I Part]

La millor intervenció és la blefaroplàstia, tant superior com a inferior, ja que canvia la mirada i millora moltíssim l'aspecte; la persona rejoveneix. Encara que sempre dic el mateix als meus pacients: el més bonic en estètica és apostar per ser conservador
En què consisteix la plàstica periocular?
Té tres finalitats: primer funcional, segon estètic i tercer, a petició del pacient, complir amb el que aquest desitja. En definitiva, consisteix a corregir defectes tant mèdic-estètics com a funcionals. La meva especialitat és intervenir a la zona que envolta l'òrbita, és a dir, des de la cella fins al vorell orbitari inferior, perquè tot el que es realitzi serveixi per millorar un aspecte o una funcionalitat. Existeixen intervencions en casos més complexos com poden ser els tumors perioculars interns, externs… però mereixerien un capítol apart.
Quins problemes més habituals corregeix aquesta especialitat?
Es poden corregir diverses dolències. Per exemple, quan es té una parpella que està invertida cap a dins o aquells casos en els quals les pestanyes arriben a tocar la còrnia, la qual cosa es diu entropi. Aquest frec de la còrnia per part de la parpella suposa un dolor tremend. Una altra problema que corregim és l'ectropi o parpella invertida, que es dóna quan es disposa cap a fora i no cobreix l'ull ni ho protegeix, per la qual cosa aquest s'asseca, produint gran dolor. Una tercera dolència seria la ptosis, que apareix quan es té una parpella caiguda que tapa la pupil•la i lleva visió, disminuint el camp visual. També ajudem a atallar el que es coneix com laxitud palpebral, produïda pel pas dels anys, o la blefarocalàsia, coneguda com a ‘parpelles molt caigudes’, a causa de la qual l'ull no tanca del tot bé, podent arribar a provocar molt dolor.
Les parpelles són un òrgan protector per a l'ull. Tenen unes glàndules que humitegen l'ull, a més d'uns punts lacrimals que es localitzen a la seva paret interior. Realitzen un paper summament important pel que és tan necessari disposar d'unes parpelles que exerceixin una correcta funció ocular.
El pacient que vol corregir un defecte refractiu, pot aprofitar la mateixa intervenció per solucionar una anomalia estètica?
Després de sotmetre's a una cirurgia refractiva es poden corregir aspectes estètics, tant mèdics com a quirúrgics. Els defectes mèdics seran corregits mitjançant àcid hialurònic, que emplenarà alguns punts, mentre que el botox s'emprarà per atallar les potes de gall o les arrugues frontals. Encara que no té gens que veure una cirurgia refractiva amb la plàstica periocular, és cert que en molts casos en els quals el pacient pateix una miopia o hipermetropia severa, se sotmet a una cirurgia refractiva tenint una posició de les parpelles incorrecta. Però en qualsevol cas, són dues coses diferents.
La cirurgia refractiva treballa sobre la còrnia i nosaltres treballem al voltant de l'ull, més concretament les parpelles i la pell. Sent dues coses molt diferents, convé recordar que qualsevol que s'ha sotmès a la cirurgia refractiva pot beneficiar-se de tot el que és cirurgia estètica.
Pot posar-nos algun cas concret?
Tinc molts pacients i molt joves. Per exemple, el cas d'un pacient de 40 anys que es va operar mitjançant la tècnica Lasik i en veure que veia bé, va voler operar-se de borses palpebrals inferiors. Al cap de tres mesos va acudir de nou a la consulta per eliminar les seves arrugues.
En un altre cas, es tractava d'un pacient molt miop que al mateix temps tenia una protrusió, concretament la parpella estava una mica aixecada. Es va operar amb la tècnica Lasik i després li vam corregir la seva parpella. Existeixen infinitat de casos d'aquest tipus perquè quan es beneficien de la cirurgia refractiva, se senten alliberats de les seves ulleres i és llavors quan es descobreixen defectes que amb les ulleres quedaven menys visibles i decideixen acudir a nosaltres per corregir-los.
Aquí hem de parlar de part quirúrgica i part mèdica. Si parlo de part mèdica, la millor per excel•lència és la toxina botulínica posat que davant unes potes de gall o unes arrugues en el front o en el corrugador, simplement en dos o cinc minuts se li aplica una mínima quantitat de toxina i al cap d'una setmana un se sent sense arrugues i realment bé. En aquest cas no hi ha hagut cirurgia, no li ha suposat molt temps, alhora que mentre no existeixen seqüeles que puguin apreciar terceres persones, sí que s'observa clarament una notable millorança en l'aspecte del rostre. A continuació estan els farciments, en els quals s'utilitza àcid hialurònic, que és el més natural, innocu i no és nociu. S'utilitza, per exemple, quan s'implanta una lent intraocular.
Referent a la part quirúrgica, puc dir que sota el meu punt de vista la intervenció que dóna un millor resultat és la blefaroplàstia, tant superior com a inferior, ja que canvia la mirada, modifica el rostre i millora molt l'aspecte, en una paraula: rejoveneix.